“Estàs histèrica” o “no et posis histèrica”. Quantes vegades hem sentit aquestes frases carregades de prejudicis? Durant segles, la histèria ha estat utilitzada com una etiqueta per definir, controlar i estigmatitzar les emocions i els comportaments sobretot femenins. Però, què era realment aquesta malaltia que va captivar metges, intel·lectuals i l’opinió pública del segle XIX?
Al llarg de la història, la histèria ha estat molt més que un diagnòstic mèdic: ha estat un espectacle, una construcció cultural i una eina de manipulació. A l’Hospital de la Salpêtrière, el cèlebre metge Jean-Martin Charcot convertia els símptomes de les seves pacients en autèntiques obres teatrals davant un públic expectant, mentre que les fotografies de les “estrelles” de l’hospital esdevenien objectes de fascinació i voyeurisme.
Avui, a A les Portes de Troia, viatjarem a la segona meitat del segle XIX per explorar com la histèria va passar de ser una suposada malaltia a un fenomen social gairebé de masses.
Amb Tanit Castells.