Un dels noms que ens ressonen més de la mitologia nòrdica, a part d’Odin i Thor, és el de Loki: el déu de l’engany i de la mentida, però també el de l’enginy i l’agudesa.
És un déu que tendim a associar associar amb el mal i el caos, amb l’engany per diversió i amb els conflictes que va generar entre els déus d’Asgard gràcies a la seva llengua afilada.
Tanmateix, veurem que és un personatge que actua en un equilibri gairebé etern entre el bé i el mal, entre voler ajudar i voler destruir, entre l’ordre i el caos.
Avui, a les Portes de Troia, parlarem sobre les aventures d’un personatge interessantíssim, un déu que té un lloc preeminent en el panteó escandinau, però no acaba de tenir un paper concret. Un personatge que comet actes malvats, però gairebé sempre des de la bondat.