La mitologia nòrdica o escandinava inunda la nostra societat actual. Constantment veiem o sentim a parlar sobre déus, llegendes, herois, animals fantàstics… I noms com Thor, Odin, Loki i Freya ens ressonen amb familiaritat gràcies al seu gran impacte en la cultura popular.
Aquesta religió, però, ha estat segrestada en diversos momens de la història i s’ha anat alterant amb diferents intencionalitats fins que ens n’ha arribat una versió concreta als nostres dies.
Per aques motiu, hem de tenir en compte que la mitologia nòrdica no és una enciclopèdia ni una història linial amb uns personatges i esdeveniments totalment definis, sinó que hem d’acceptar que és un trencaclosques elaborat a partir de fonts escrites cristianes de diferents èpoques, runes vikingues, fonts orals i textos d’escriptors romàntics del segle XIX.
Amb tot això, avui intentarem ordenar les peces i, sobretot, parlarem de les fonts històriques que ens serveixen per construir el que anomenem, amb més o menys correcció, mitologia nòrdica.