A cavall dels segles VI i VII, dos enemics centenaris es disputaven l’hegemonia del Pròxim Orient: l’Imperi Bizantí i l’Imperi Persa Sassànida. A l’epicentre d’aquest joc bèl·lic de febles aliances, invasions, emperadors efímers, aixecaments militars i efervescència religiosa; a l’imperi Bizantí apareix un personatge clau per comprendre el final del període que coneixem com l’Antiguitat tardana.
Després d’anys de principats breus i derrotes contra els perses, s’eregeix un emperador que ho canviarà tot: Heracli. Utilitzarà la idea de “guerra santa”, les relíquies cristianes i uns moviments estratègics i econòmics molt ben calculats per tirar endavant un imperi que semblava que estava a punt de rebre un cop mortal.
Qui va ser Heracli? Quin era la situació de l’Imperi Bizantí durant la seva època? I la dels Perses Sassànides? Com va acabar accedint al tron imperial de Constantinoble? Com va anar la seva guerra contra els perses? Quina relació va tenir amb el primer Islam?
Avui, a les Portes de troia, parlarem sobre l’Antiguitat Tardana, l’Imperi Bixantí i els Perses Sassànides.