han obligat als exèrcits a reinventar-se, a crear nous mecanismes i estratègies per afrontar la novetat. Podria ser el cas de la pólvora, la cavalleria pesada, l’aviació, les armes de repetició…
Tanmateix, si posem la nostra lent en el món antic, i més concretament en el període hel·lenístic, la major innovació militar van ser els elefants de guerra. El seu sentit tàctic, les seves múltiples aplicacions, el temor que infonien al camp de batalla, el seu poder com a arma de xoc, la seva capacitat de transformar-se en torres mòbils des d’on disparar projectils arreu del camp de batalla, entre altres elements, els convertien en un poderós aliat, però també en una arma de doble fil.
Avui, a les portes de troia, desenvoluparem l’ús i la presència dels elefants de guerra al món antic.