Després de dècades de dominació romana, l’any 66dC els jueus de la província de Judea s’aixecarien en armes contra de l’imperi que dominava el Mediterrani.
La província presentava una realitat social i religiosa molt diversa i bastant inestable: eren recurrents les guerres civils, els progroms amb motius religiosos i els enfrontaments entre bandes armades de diferents faccions: grecs, romans, jueus moderats, jueus radicals, àrabs…
La metxa es va encendre amb una pujada d’impostos i va explotar anys després arran d’uns conflictes religiosos entre grecs i jueus. La província de Judea es va armar i fortificar i l’Imperi Romà, després de patir una estrepitosa derrota a Jerusalem, va enviar-hi un dels personatges més resolutius del moment: Vespasià.
En una terra semi desèrtica repleta de fortificacions ocupades per tropes jueves rebels armades fins les dents, les tropes imperials durien a terme campanyes de setge, saquejos i massacres fins que l’any 73 la rebel·lió es donaria per aixafada.
Avui, a les Portes de Troia, parlarem sobre la primera rebel·lió del poble jueu contra els romans.