El París del segle XIX va viure unes transformacions molt profundes. Juntament amb Londres, eren les capitals de la modernitat occidental.
Era el moment de les reformes urbanístiques i de la creació de les grans avingudes, de Víctor Hugo, dels Miserables, de les revolucions liberals i de les barricades al carrer.
La capital francesa vivia un moment d’esplendor.
Dins d’aquesta brillant ciutat existia, però, una ombra: la segregació i la desigualtat socials. Amb l’enfortiment de la burgesia financera i el creixement d’una classe obrera cada cop més explotada i descontenta, les tensions creixerien i l’any 1871 París es convertiria en un polvorí social.
Després d’un llarg i dur hivern, de més de 20 anys sota el jou conservador de l’emperador Napoleó III i d’una intensa guerra contra la Prússia de Bismark, a la primavera de l’any 1871 esclataria una efímera revolució social: la Comuna de París.
Durant dos mesos, la capital francesa funcionaria amb assemblees, clubs i associacions, tot autogestionat pels seus ciutadans, al marge del govern de Versalles i sota el setge de tropes prussianes i franceses.