La malaltia mental ha acompanyat a l’ésser humà des dels seus inicis. De fet, objectivament parlant, tant les causes que la provoquen com els símptomes que es tenen no han variat gens al llarg de la història. Tanmateix, cada context històric li ha donat una interpretació particular sorgida de la mentalitat, de la societat i de la ciència del moment.
Durant segles, i potser mil·lennis, el concepte de “bogeria” ha estat emprat a Occident en contextos molt diferents amb significats molt diversos, de vegades fins i tot contradictoris. Això desperta una muntanya d’incògnites interminable: quins tractaments es seguien, quina simptomatologia se li associava, en quins espais es tractava, quines repercussions socials tenia…
Per posar una mica de llum a aquestes incògnites, avui ens endinsarem al món de la història de la bogeria, però ens centrarem en un lloc i un moment concrets: la Barcelona de finals del segle XVIII i inicis del XIX.
Quin era el tractament que rebien les persones amb malalties mentals del moment? On se’ls tractava? Quins eren els símptomes associats a la bogeria? Quant temps podia durar el tractament? Es feien servir fàrmacs? Es tractaven els pacients amb violència física?