L’èpica és un gènere de frontera, com ho són també el western i la literatura d’anticipació. Explora allò que es troba més enllà de la comoditat de la llar i de la seva seguretat, al temps que ens parla de les actituds més humanes. Ja sigui que parlem de la còlera d’Aquil·les, de la supèrbia de Rotllà o de l’honra perduda de Rodrigo Díaz la pauta es repeteix.
En el cas d’Ígor Sviatoslàvitx, príncep de Novgorod, l’èpica ens trasllada a la gran frontera europea, la que connectava els territoris russos amb les estepes asiàtiques.
Què ens depara el text fundacional de la literatura russa? Què té aquest personatge que l’ha fet protagonista de textos èpics, cronístics, contes populars i fins i tot diverses òperes?