A les darreres dècades s’han produït alguns conflictes bèl·lics en els quals el control de les reserves de petroli ha jugat un paper fonamental i on, inclús, ha sigut l´únic motiu d’algunes d’elles. A dia d’avui és un fet admès que existeixen guerres per petroli: la guerra d’Iran-Irak o la Primera i la Segona Guerra del Golf.
En general, a la història bèl·lica és molt habitual trobar guerres que esclaten pel control de fonts de recursos naturals: guerres per metalls estratègics han existit i existeixen, guerres per l’or i la plata, i, fins i tot, guerres per dipòsits de fertilitzants naturals o minerals. De fet, algunes guerres tenen la seva arrel principal pel simple control de rutes d’abastiment d’algun recurs concret.
Als últims anys ha anat sorgint una opinió cada cop més defensada on s’argumenta que, realment, la Segona Guerra Mundial hauria sigut ja la primera guerra per petroli, ja que els països que la van desencadenar, Alemanya i Japó, no disposaven d’aquest recurs i eren potències industrials que el necessitaven. Per aquest motiu van atacar territoris en el que hi havia reserves i producció de petroli i, finalment, acabarien perdent la guerra per la insuficiència d’aquest. És tot això cert?
Benvinguts a la Segona Guerra Mundial, benvinguts a les portes de Troia!