Quan pensem en la impremta, a tothom li ve al cap el nom de Gutenberg i la data de 1440. Des d’aquell moment, la producció de textos escrits viuria un canvi exponencial i influiria inevitablement en la religió, la política i la societat de l’Europa moderna.
Tanmateix, tendim a magnificar el personatge i l’impacte de la impremta primitiva. Al segle XVIII els tallers es van tornar més eficients, en van aparèixer de nous i, per tant, es van començar a democratitzar més els textos impresos.
Un cas exemplar és el que trobem a la Universitat de Cervera: una universitat fundada arran de la Guerra de Successió obtindria un taller d’impremta gràcies a un privilegi atorgat per Felip V.
Com funcionava la impremta de la Universitat de Cervera? Qui s’encarregava del seu govern? Quina relació tenia amb la universitat? Quin tipus de documents imprimia? I, finalment, es van fer falsificacions?
Avui, a les portes de Troia, resseguirem el cas d’aquesta impremta per conèixer-ne tots aquests aspectes.