Robinson Crusoe i Lemuel Gulliver: les dues icones de la literatura de naufragis, que es va posar de moda durant les primeres dècades del segle XVIII que encara es mantenen a l’imaginari col·lectiu. Ambdós personatges han estat objecte de múltiples revisitacions i adaptacions, ja fos en la forma de produccions cinematogràfiques, adaptacions infantils o homenatges en els més diversos formats.
Però, per què es va donar aquesta literatura de naufragis? I ben especialment, per què el gènere va assolir un èxit tan desmesurat? Quins dels seus elements van saber connectar amb l’esperit de l’època i les necessitats del públic?