Entre els anys 1947 i 1984 es va emetre per Ràdio Barcelona inicialment i Radio Nacional de España més endavant el programa de ràdio “El consultorio sentimental de Elena Francis”, espai de referència per mesurar com havia de ser la dona del franquisme. Durant aquests anys moltes dones de diferents edats i procedències van escriure cartes a Elena Francis per plantejar els seus dubtes davant qüestions del dia a dia: des de la preparació del millor dinar de diumenge, passant per com posar-se maca pel seu marit i arribant a com portar les infidelitats d’aquest. L’equip de programa redactava una resposta i una veu, suposadament la d’una dona de nom Elena Francis, les narrava de forma amable i carinyosa. L’espai radiofònic va servir al règim feixista per projectar la imatge del que havia de ser la bona esposa i mare… en definitiva, ens caracteritzava com s’havia de comportar una dona.
Hi ha però moltes d’aquestes cartes que l’equip del programa va rebre i respondre, però mai va emetre: cartes que ens parlen de situacions molt dures que van patir les dones, on se li confessa a Elena Francis allò inconfessable. I és que l’espai va ser una de les poques vàlvules d’escapament de moltes dones a l’època, un mitjà en el que poder expressar moltes de les seves pors i angoixes.
Avui parlarem de com era la situació de la dona durant el franquisme a través de moltes d’aquelles cartes que, sigui pel motiu que sigui, l’equip del programa va rebre, va respondre però, finalment, no es va arribar a emetre mai.