L’Europa del segle XVIII és una època força desconeguda. La centúria del 1700 en endavant sembla un període lent dins l’Història. En comparació amb els segles anteriors i posteriors sembla una bassa d’oli, una etapa de retracció i de redreç del concert internacional després dels efectes de la Guerra de Successió espanyola. En el camp del pensament i de la filosofia política, en canvi, el segle XVIII fa ser molt fecund. L’època de la Il·lustració, de la preeminència de la raó per sobre de la tradició, de la superxeria o de les estructures abusives de l’Antic Règim. El segle d’alguns pensadors encara citats i respectats avui en dia gràcies a les seves idees de com havien d’organitzar-se les societats. El segle que va donar lloc a les revolucions liberals que van portar l’Època Contemporània.
