Les bones històries saben envellir bé. Hi ha quelcom en els clàssics que els fa intemporals i que permet que cada època i cada persona els pugui llegir d’una manera determinada. Són obres que sempre, d’alguna manera, són tan modernes com nosaltres en siguem, de moderns.
La Ilíada, d’Homer, és una d’aquestes obres intemporals que han acompanyat les civilitzacions occidentals d’una manera o altra. Durant segles i segles la història de la Guerra de Troia ha estat un referent dels relats bèl·lics europeus i era vista com un cant monumental a la guerra i als guerrers
El cert, però, és que a la que grates una mica la seva superfície, el discurs de la Ilíada sobre la crueltat i la banalitat de la guerra, o el sense sentit de la violència, emergeix amb una força inusitada i moderna.
En aquest programa 200 d’A les Portes de Troia, creiem que és un bon moment per aturar-nos a reflexionar sobre aquesta inesperada modernitat del poema.