Vivim en una societat acostumada (aquells que encara ho fan) a llegir per plaer, però el cert és que l’escriptura va néixer com una necessitat administrativa. D’alguna manera s’havia de portar el control de les collites, dels impostos, dels caps de bestiar o de tot allò que es volgués comptar, emmagatzemar, vendre o classificar. Una tasca ben necessària però no gaire divertida.
I un bon dia algú va decidir que aquella eina comptable que era el llenguatge es podia emprar per altres coses, i es van començar a posar per escrit coses inimaginables generacions enrere. Entre elles, una història, una narració, les peripècies d’una sèrie de personatges que es relacionaven amb déus, monstres i fets importants. I vet aquí que va néixer la literatura.
El primer relat literari que conservem és l’Epopeia de Gilgamesh, un relat on, 4.500 anys després, encara reconeixem les pors, els actes i els anhels que ens fan humans.