Les guerres normalment es guanyen al camp de batalla, però a la rereguarda, on es prenen les decisions, també s’hi juga una part important de la partida. Saber què farà l’enemic o disposar d’informació de primera mà sobre la seva situació pot ser fonamental per decantar un conflicte a favor d’un bàndol o d’un altre. És aquí on entren en joc els espies o els informadors, aquelles persones que obtenen informació sobre l’enemic i l’envien als seus comandaments.
L’espionatge ha existit sempre, però no és fins a l’època moderna que pren forma d’estructura d’estat un com les ambaixades es converteixen en permanents. Els ambaixadors ràpidament es van convertir en els ulls i les orelles d’una cort a casa dels seus veïns, i també van disposar de fons per comprar informacions. Així va néixer l’espionatge com el coneixem avui, sobretot a partir del moment en què es van instruir a persones per realitzar de manera professional aquesta tasca.
Avui, més enllà d’aproximar-nos a l’evolució de l’espionatge, ens acostarem a dos espies catalans: Marianna de Copons i Joan Pujol (Garbo). Marianna de Copons va ser una espia austriacista de la guerra de successió que amb els seus encants va seduir dirigents de l’exèrcit borbònic per obtenir informacions que ajudéssin la Barcelona assetjada de 1714. Joan Pujol, per la seva banda, fou un espai doble al servei dels aliats durant la segona guerra mundial i la seva actuació va ser clau per l’èxit del desembarcament de Normandia.