Per tothom és sabut que durant els dos períodes dictatorials espanyols del segle XX, els anys de Primo de Rivera i els de Francisco Franco, moltes persones van haver de fugir a l’exili per raons ideològiques. Fugien per no ser víctimes d’una repressió sistemàtica exercida per uns règims que volien anihilar a qui pensés diferent. En Josep Fontbernat, el mestre Fontbernat, va haver de fugir d’Espanya en ambdues ocasions. Durant la dictadura riverista, va exiliar-se per no haver de fer el servei militar obligatori i va participar amb Francesc Macià al complot de Prats de Molló. En temps franquistes, en unes condicions força més complexes, Fontbernat marxà novament a França i acabà la seva vida a Andorra.
Músic de formació, es considerava un agitador cultural, catalanista i occitanista, i pensava que a través de les corals podria incentivar el sentiment patriòtic. I amb aquesta idea, va dedicar bona part de la seva vida a la direcció de corals, tant a Catalunya, com a França o a Andorra. Però el mestre Fontbernat era també un exiliat polític que vetllava per la defensa i la salvaguarda de les institucions catalanes i és per això que tot sovint s’adreçava per carta al seu amic Josep Tarradellas, de qui se’n considerava conseller, i a qui sempre li feia avinents les seves opinions sobre qualsevol assumpte.
Avui descobrirem la vida d’un músic exiliat que tot i les vicissituds vitals va treballar sempre per la cultura i les institucions catalanes i també per seguir sent reconegut com el mestre Fontbernat.