Avui en dia, els estudiants acostumen a ser la punta de llança de les protestes més diverses. Són, en bona mesura, una peça important de la transformació de la nostra societat. Però això no és flor d’un dia, és resultat de dècades de lluita estudiantil, fins i tot durant el franquisme.
Durant la dictadura, l’autoritat central pretenia controlar tots els aspectes de la vida de les persones, fins i tot les organitzacions de treballadors o d’estudiants. Els sindicats estudiantils lliures que no depenien dels òrgans franquistes estaven totalment prohibits. Però no tothom es resignava a acceptar aquesta situació. Molts joves amb ganes d’organitzar-se fora d’aquestes estructures tutelades van començar a reunir-se clandestinament, posant la llavor del futur sindicat democràtic d’estudiants.
L’any 1966 volien reunir-se per constituir l’organització i elaborar uns estatuts, i ho van fer al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona. La policia franquista, que ja estava alertada de la possible trobada, va posar setge al convent del 9 a l’11 de març en un pols entre la dictadura franquista i els joves demòcrates. Finalment van assaltar el convent, però no van poder acabar amb el moviment estudiantil antifranquista. Avui, a les Portes de Troia, ens acostarem a la Caputxinada i als estudiants que van lluitar contra el franquisme.