Al llarg dels temps medievals, diversos moviments havien intentat, sense èxit, reformar una Església catòlica que consideraven afectada per molts mals, com per exemple l’acumulació de riquesa, contrària al vot de pobresa, o la concessió d’absolucions de pecats a canvi de diners. A principis del segle XVI, una de les persones que va posar el crit al cel contra aquestes pràctiques fou Martí Luter. Les 95 tesis d’aquest frare agustinià van esdevenir la base per a la reforma protestant.
L’objectiu de Luter no era crear una nova forma d’entendre el cristianisme; la seva intenció era reformar una Església que es va demostrar immutable. El papa Lleó X va condemnar les tesis de Luter i el va excomunicar, però tot i les vicissituds aquest es va mantenir ferm en les seves tesis.
A partir d’aquell moment van començar diversos conflictes al cor d’Europa que, amb el temps, servirien per consolidar el protestantisme, no com a mitjà per canviar l’Església catòlica, sinó com a base per entendre el cristianisme d’una manera diferent sense Papa i sense venda d’indulgències, entre d’altres. Avui intentarem conèixer com es va gestar la reforma protestant, qui era Martí Luter i què defensava i, finalment, com va consolidar-se aquesta nova manera d’entendre la religió cristiana.