La monarquia ha estat una de les institucions més perdurables de l’Europa occidental. Entre els segles XV i XVIII, durant l’edat moderna, va ser quan va viure un període de major esplendor, època que sovint relacionem amb la monarquia borbònica francesa. Però una cosa és la institució monàrquica i una altre de ben diferent és la família, el llinatge o la nissaga que encarna aquesta institució.
Avui volem conèixer com, quan i perquè els Borbó, els absolutistes per antonomàsia, van assolir el tron de França en la figura d’Enric IV, descendent dels reis de Navarra i dels comtes de Foix, l’any 1594. Enric de Navarra no era un dels candidats directes per assolir el tron de França, però el fet que el seu cosí no tingués successió i que el germà d’aquest morís, li va obrir les portes del tron. Un tron, però, que li va costar una guerra llarga motivada per les pròpies disputes dinàstiques i també per qüestions religioses, ja que Enric era hugonot (protestant) i una bona part de la França catòlica era contrària a la seva candidatura.
Vincles familiars, disputes religioses i conflictes bèl·lics ens donen les claus explicatives per conèixer quan els Borbó van esdevenir reis de França.