L’agost de 1572 es va produir una de les matances més grans de la història d’Europa: la matança de Sant Bartomeu. Des de mitjans del segle XVI, França vivia immersa en les guerres de religió que, barrejades amb qüestions polítiques, enfrontaven protestants i catòlics. La lluita fratricida enfrontava la monarquia Valois i algunes grans famílies franceses com els Borbons, una part d’ells protestants, o els Guisa, catòlics aliats dels monarques.
La tercera guerra de religió va culminar amb la pau de Saint-Germain de 1570, un acord que havia de servir per evitar nous conflictes a través del matrimoni entre la princesa Margarita de Valois i el líder dels protestants, Enric de Borbó. Però no tots els catòlics de París veien amb bons ulls unes núpcies que s’havien de celebrar a la seva ciutat i que, per ells, representaven una claudicació davant dels enemics protestants.
En aquest context de gran tensió, l’agost de 1572, l’almirall Coligny, un dels líders del bàndol protestant, va ser víctima d’un atemptat. Els protestants van clamar justícia a la reina mare Catalina de Médici i al seu fill Carles IX, però aquests van ser víctimes de la por. Tement un alçament protestant a París que pugués suposar el derrocament de la monarquia catòlica i l’assoliment de poder dels protestants, Catalina i Carles van fer sonar les campanes de París alçant els catòlics en armes. Començava d’aquesta manera la matança de Sant Bartomeu.