Un dels elements causants i característics de la Primera Guerra Mundial va ser el naixement i l’eclosió dels nacionalismes arreu del vell continent europeu. On més es va poder veure això va ser dins de l’imperi austrohongarès. Àustria-Hongria era una potència antiga condemnada a desaparèixer a causa del propi conflicte bèl·lic i del creixent pes dels nacionalismes centrífugs al seu interior.
Aprofitant la conjuntura bel·licista, txecs i eslovacs, van constituir legions disposades a lluitar a favor de les potències de la triple entesa -britànics, francesos i russos- contra les potències centrals, principalment Alemanya i l’imperi austríac. Aquests ciutadans procedien tant de l’interior de l’imperi com emigrats a d’altres regions d’Europa. El seu objectiu era clar, aconseguir la caiguda de l’imperi i la construcció d’un estat que reconegués els seus drets polítics nacionals.
De totes aquestes legions txecoslovaques, la que va lluitar al costat de l’exèrcit rus va ser la més destacada en nombre i la seva història és de pel·lícula. Els legionaris van arribar a formar un veritable exèrcit autònom. Ara bé, amb la retirada russa del conflicte després de la revolució bolxevic van quedar aïllats del conflicte.
Avui descobrirem la seva història, una odissea que comença amb l’inici d’una llarga marxa cap a Vladivostok per tal de saltar cap als Estats Units i d’allà reincorporar-se a la guerra d’Europa. L’aventura, ja difícil per ella mateixa, es va complicar i la legió txecoslovaca va acabar fent-se amb el control d’una ciutat, de la meitat de la línia ferroviària transsiberiana i d’un tren carregat fins dalt de lingots d’or.