Quan hom s’acosta a la història de Catalunya s’adona que els moments més recordats per la memòria col·lectiva són derrotes militars. Podríem posar d’exemple el famós setge de Barcelona del 1714 o l’atac d’Almansor contra la ciutat comtal l’any 985. Moments carregats d’èpica per la solitària defensa d’una ciutat per part dels seus habitants, però derrotes al cap i a la fi. Per contra, d’altres moments més gloriosos del nostre passat, com ara les conquestes de nous territoris, no són tan recordats. Això es deu a què, avui en dia, i com no podria ser d’una altra manera, la guerra està mal vista?
És evident que la formació territorial de Catalunya s’ha basat, fonamentalment, en conquestes bèl·liques o en derrotes en conflictes armats. En gran mesura, la història del nostre país s’explica, doncs, per les batalles que l’han forjat. Conquestes d’època comtal com la de Tortosa o la de Lleida, al segle XII, o situacions menys glorioses com el setge a Castellciutat, a la Seu d’Urgell unes centúries més tard. Batalles que han decidit la sort del territori i fins i tot la puixança econòmica del Principat i de la Corona d’Aragó de la qual formava part a l’Edat Mitjana. Perquè al cap i a la fi, les conquestes de València i de Mallorca van ser positives per Catalunya i expliquen en gran mesura la història del territori.
Avui, A les Portes de Troia, volem fer una trajectòria per les campanyes bèl·liques que des de temps medievals fins a la contemporaneitat expliquen la història de Catalunya.