Davant l’abdicació del Tsar Nicolau II i la fi del tsarisme, s’inicia un període convuls a Rússia que vol caminar cap a un model liberal burgès d’estil europa occidental, però la realitat és que en un context de guerra mundial, les posicions clares dels bolxevics van anar guanyant un pes fonamental en el poder paral.lel que s’estava articulant: els consells d’obrers, camperols i soldats, més coneguts com sòviets.
El líder dels bolxevics, Vladimir Ilich Ulianov, més conegut com Lenin, va arribar a l’estació de Petrograd, l’actual Sant Petersburg, el 3 d’abril de 1917. Exiliat a Suïssa durant molt temps, i en el context de la Primera Guerra Mundial, els alemanys van facilitar-li el pas en tren cap a Rússia en la creença que així contribuirien a una insurrecció que apartaria aquest país del gran conflicte bèl.lic… La burgesia alemanya havia comès el pitjor error de càlcul de la història amb unes conseqüències d’abast mundial.
El 4 d’abril al Palau Tàuride de Petrograd, Lenin pronuncia la conferència titulada “Les tasques del proletariat en la present revolució”, més conegut com les “Les tesis d’abril”, un document que cridava a no deixar la revolució en mans de la burgesia i a la presa del poder de l’Estat per part del proletariat. És, sens dubte, un discurs clau per entendre els successos que tindran lloc des d’aleshores fins la revolució d’octubre i l’arribada al poder dels comunistes.
Avui, quan es compleixen 100 anys del discurs de les tesis d’abril de Lenin, ens endinsarem en la Rússia revolucionària per conèixer aquests fets que van canviar el món.