Malgrat que la majoria de catalans viuen a les ciutats, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, Catalunya és un país de pobles petits, on des de dalt d’un campanar es pot veure el campanar veí. Al llarg i ample del Principat trobem centenars de pobles repartits en petits municipis amb poca població, i en la majoria de comarques tan sols les capitals superen el miler d’habitants. La partida del camp cap a la ciutat no és un fenomen nou, però en els darrers cent anys ha estat d’allò més acusat.
A dia d’avui són molts els pobles catalans que estan en risc d’abandonament i alguns subsisteixen tan sols gràcies al turisme i als veïns de segona residència. Però també hi ha alguns pobles que ja fa algunes dècades que han quedat abandonats. La globalització, la transformació dels eixos viaris o els canvis en el món laboral, tots ells sinònims de “modernitat”, són els què han provocat la seva desaparició. I tot i que la seva memòria encara és relativament viva, gràcies al record dels darrers habitants, és un patrimoni en risc de desaparició.
Avui a les portes de Troia volem fer un programa diferent, volem entendre les transformacions que han creat la imatge actual del món rural català, analitzar els canvis que han portat a la desaparició d’alguns pobles i conèixer de primera mà l’esforç que alguns fan per evitar la desaparició d’un patrimoni bàsic del nostre passat.