Actualment, sembla impossible parlar de la realitat de Veneçuela des de l’estat espanyol sense caure en la politització. Hi ha de tot, qui diu que el règim actual és una dictadura que no respecta els drets humans, i qui diu que és un exemple a seguir pel que fa a la democràcia directa i la distribució de la riquesa. El paper que juga la República Bolivariana de Veneçuela en la política espanyola no s’entendria sense el paper del polític més influent d’aquest país a inicis del segle XXI. Estem parlant d’Hugo Chávez.
Fill de mestres de primària en una zona humil de Veneçuela, Chávez primer anirà guanyant reconeixement a través de la seva tasca a l’exèrcit. D’aquí li ve el sobrenom de ‘comandante’. Posteriorment, es reconvertirà en el polític més capaç de moure les masses veneçolanes, i això el portarà al Palau de Miraflores, seu de la presidència de la República, en un període molt curt de temps. Un cop al poder, començarà una reestructuració de Veneçuela que dóna lloc a la Cinquena República, la que coneixem encara avui dia.
Amb una dialèctica especialment brillant a l’hora de dirigir-se als seus conciutadans, Chávez arriba al poder amb un programa difús que anirà reorientant a mesura que s’afianci al poder i que els seus rivals l’intentin fer fora.
Avui viatgem a Caracas per entendre com va arribar al poder una de les figures més controvertides d’inicis del segle XXI.