Si la literatura dels antics regnes de Lleó i de Castella destaca en algun gènere en concret, aquest és, sens dubte, el de la literatura èpica. Com no podia ser d’altra manera en uns regnes de frontera, on els components cavallerescos i la cultura bèl·lica estaven a l’ordre del dia, els relats de les grans batalles i dels fets dels herois que donaven prestigi al regne eren un tema inmillorable a ulls dels lectors i oïents de l’època i, sobre tot, a mans dels monarques i les elits nobiliàries, que veinen en aquests relats èpics la justificació de les seves pràctiques quotidianes.
La literatura èpica castellana està farcida d’herois, les traces dels quals han perviscut fins als nostres dies, com Fernán González, Bernaro del Carpio, los Siete Infantes de Lara o el més famós de tots ells, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, l’heroi castellà per antonomàsia, el mite del qual no s’ha dubtat a rescatar fins i tot ben entrat el segle XX espanyol.
Avui ens endinsarem en aquest món de referents èpics i de creació literària, no només per conéixer millor aquests herois castellans, sinó també per veure com es composava, es difonia i circulava aquest tipus de literatura.