En els més de dos-mil anys d’història del papat, són molts els personatges que han ocupat el càrrec de successors de Sant Pere. Primer, tant sols com a bisbes de Roma, però poc després com a màxims representants de Déu a la Terra. Són moltes les històries d’aquests papes, però segurament una de les més singulars és la de Silvestre II, en qual va dirigir l’església al tombant de l’any mil.
Silvestre va ser el nom que va prendre el monjo Gerbert d’Orlhac (o d’Aurillac), un dels savis més grans de l’Europa dels primers segles medievals. De jove ja va despuntar com a gran estudiós i l’abat del seu monestir el va encomanar a Borrell II de Barcelona i a Ató de Vic per tal que tutelessin la seva formació. Gràcies a les seves coneixences, va servir als emperadors dels Sacre Imperi Romanogermànic, va ser preceptor d’Otó III, abat de Bobbio, arquebisbe de Reims i també de Ràvenna. Sembla fins i tot impossible que un sol home pogués arribar tant amunt en tant poc temps. Però el màxim càrrec que va desenvolupar va ser el de papa de Roma entre el 999 i el 1003.
Avui ens endinsarem a la vida d’aquest monjo que va passar per terres catalanes i que va ser un dels màxims dirigents polítics del món medieval.