Durant més de cent anys va haver-hi una qüestió, dins l’Imperi bizantí, que semblava estar per sobre de tots els altres problemes: la qüestió de les icones. I mira que l’imperi tenia problemes en aquell temps, i grossos. No feia gaire que l’Islam havia desestabilitzat completament la fisonomia de l’imperi en haver-ne conquerit bona part dels seus territoris, és a dir, tot el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica i, a sobre, els exèrcits islàmics arribaven, de tant en tant, a posar setge a la mateixa Constantinopla, la capital dels bizantins. Però aquí no acabaven els problemes, ja que les lluites polítiques i les controvèrsies religioses estaven a l’ordre del dia dins de les cada cop més minses possessions imperials.
I llavors, en el moment en el que semblava que s’havia estabilitzat la frontera, l’emperador i els teòlegs obrien un nou front: la prohibició de les icones religioses. Amb aquesta decisió es treieren les imatges dels sants de les esglésies, es destruiren els retaules en fusta que representaven la Verge Maria o a Jesús, es cremaren les bíblies decorades amb imatges dels apòstols i es perseguí, per tot l’imperi, a aquells que continuaven resant a les icones sagrades.
Però, com es va arribar a aquest punt? Per què era important prohibir les representacions de la divinitat? Quins efectes va tenir aquesta persecució?
Tot això i més al programa d’aquesta semana