Durant més de dos segles, els visigots van regnar a la Península Ibèrica, tot i que ben poca cosa en sabem més enllà de llistes de noms inintel·ligibles o del seu fracàs davant les hordes musulmanes que van travessar l’estret de Gibraltar el 711. Curiosament, que els visigots acabessin regnant a la península no es va decidir aquí, sinó al centre de l’actual França, on francs i visigots van enfrontar-se en una batalla que havia de decidir l’hegemonia de l’Europa occidental després de l’esfondrament de l’imperi romà.
Per aquelles dates, els visigots eren senyors de la meitat sud de França i del nord de la península ibèrica, i la capital del seu regne es trobava a Tolosa. Els francs, però, van començar a guanyar terreny de nord a sud fins que al final uns i altres van topar. A la batalla de Vouillé del 507 s’havia de decidir per a qui quedava el pastís i, finalment, els vencedors foren els francs.
Avui volem conèixer francs i visigots, volem saber qui eren els seus respectius capitostos i, sobretot, quines conseqüències territorials va suposar la batalla del 507, una contesa que va tenir el seu moment àlgid quan el rei franc Clodoveu va matar al seu rival Alaric II, moment a partir del qual els visigots van fugir en desbandada fundant un nou regne al sud de la serralada pirinenca.