A Espanya, els tres anys que van de 1820 a 1823 van ser un període accelerat de la Història, en el que es van conjugar unes expectatives, anhels i canvis a tots nivells que venien fent xup-xup des de feia anys. Ja durant la Guerra del Francès, amb la ocupació napoleònica i la situació excepcional que suposava l’absència de Ferran VII de la Península, els sectors liberals van aprofitar per marcar-se una Constitució, la de Càdis, que obria la síndria del constitucionalisme peninsular.
La repressió anti-liberal que va dur a terme Ferran VII després del seu retorn al tron no va acabar amb les ganes de tirar endavant els canvis que tenien els sectors més progressistes. La situació del país, la desconnexió que havien encetat les colònies americanes i el pes de la conjunció dels interessos de la societat civil i dels sectors progressistes de l’exèrcit.
I amb el pronunciament militar del tinent coronel Riego i els fets que hi van seguir, amb l’adhesió de les principals ciutats de l’Estat, arribem a l’inici del Trienni Liberal. Tres anys en que es va recuperar l’esperit i la lletra de la Constitució de Càdis i es va intentar modernitzar el país.